Amb ‘Les tenebres del cor’, Albert Sánchez Piñol ha sortit de l’atzucac
El llibre és una barreja de divulgació antropològica i memòria personal ambientat al Congo
És una cosa que una ressenya formal no hauria de fer, però en el cas d’alguns escriptors es fa difícil criticar-ne un llibre sense mirar els anteriors. Diria que Albert Sánchez Piñol és un d’aquests casos. Sens dubte un dels narradors millors i més vigorosos de la literatura catalana, va començar la seva carrera novel·lística amb un èxit incontestable de crítica i públic com va ser La pell freda. Després tot han estat “problemes”. La següent obra —Pandora al Congo, que a mi personalment m’agrada molt— ja no va concitar tant de quòrum. Encabat vam tenir el conflicte idiomàtic de Victus i el tema es va anar esllavissant fins als bolets parlants de Fungus o una ficció històrica que no acabava de rutllar com Pregària a Prosèrpina.
