Cometràs adulteri i altres pífies
El que dona valor a la Bíblia maleïda és l’error imprès, que acaba il·luminant l’obra afectada a través de l’excepcionalita
Lector, no t’ofenguis pels errors provocats per descurança de l’operador (ja que no podem ser curosos [totes] les hores de feina): un cop revisat el volum, s’ha decidit corregir i anotar aquells que altrament haurien portat a un sentit diferent. La resta en què hi pugui haver algun error per una mala disposició de les lletres, corregeix-la tu mateix”. És bonic o no? Una mica es convida el lector a ser comprensiu amb els errors que surtin publicats i els esmeni mentre llegeix, no com ara, que fas una falta en un tuit i se’t llancen a la jugular. És la manera com estava encapçalada la primera fe d’errates de la història, publicada el 1478 per l’impressor Gabriele di Pietro a les darreres pàgines del llibre de Giorgio Merula Enarrationes Satyrarum Juvenalis (és a dir, uns comentaris a les sàtires de Juvenal), i que donava inici a una tradició que es revelaria fructífera: la justificació de les faltes d’un imprès.