Contra la ferida de la maternitat fallida: un nou gènere literari com a reacció imaginativa a la reproducció assistida

Un dia ets jove i de cop tens 38 anys i la teva ginecòloga del CAP et diu que no seràs mare. Sents parlar d’”ovaris ganduls”, “embaràs geriàtric”, “fecundació in vitro”, i t’urgeixen a apuntar-te a una llista a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, perquè si vols accedir a la reproducció assistida a la pública, així que en facis 40 et faran fora del sistema, per vella. “Comença a mirar-te privades, perquè diria que amb la Seguretat Social no hi arribes, pels gairebé dos anys de mitjana a la llista d’espera. Corre, que per dins ja estàs seca”, et diuen amb unes altres paraules que sonen millor, però que venen a dir el mateix. Un dia ets jove i de sobte et veus asseguda a sales de clíniques que semblen sortides de Silicon Valley però que estan per sobre de la Diagonal, i que sempre hi van ser, només que no les miraves, a centenars de metres del que seria el teu pis i d’aquells afters puntuals on vas passar tants matins. Aquí ningú balla, però t’atenen caps mèdics d’hospitals públics que a la tarda es paguen la casa de l’Empordà cobrant 120 euros per la primera consulta a parelles ulleroses que s’esperen nervioses i amb la cartera plena.

Seguir leyendo

Guia de literatura d'òvuls

ASSAIG

Júlia Bertran Lafuente. Estimada desconeguda. Desig Òvuls Diners Dilemes (La campana, 2023). Crònica d'un periple mèdic i un intent de despullar d'eufemismes i tabús la indústria de la reproducció assistida amb un relat en primera persona de l’embaràs per ovodonació de la periodista.

Sara Lafuente. Mercados reproductivos. Crisis, deseo y desigualdad (Katakrak, 2021). La investigadora  al departament de Biotecnologia, Natura i Societat de la Universitat Goethe de Frankfurt ha escrit una monografia en què aborda la realitat de la reproducció humana a la societat actual, marcada per la precarietat, el retard en l'edat de la maternitat i la proliferació de tècniques que busquen alleujar situacions personals mentre que cronifiquen problemes col·lectius.

Emilie Pine. Apunts personals. L’Altra (2020). A Quan buscàvem una criatura, l’escriptora irlandesa escriu sobre el seu procés de reproducció assistida i la renúncia a ser mare. 

Júlia Bacardit. El preu de ser mare. Apostroph (2020). Assaig periodístic que s'endinsa en la realitat de la donació d'òvuls.

NOVEL·LA

Elisenda Solsona. Mammalia. (Males Herbes, 2024). Què passa quan els úters estan tan deteriorats que quedar-se embarassada és tan perillós que és delicte, Què passa quan les candidates a ser fecundades per fer embrions sans han de superar un seguit de proves en clíniques especialitzades. 

Mar Garcia Puig.  La història dels vertebrats (La Magrana, 2023). El que hauria d'haver estat el dia més feliç a la vida de la narradora d'aquesta novel·la híbrida amb l'assaig es converteix en l'inici d'una història de bogeria. L'ansietat se n'apodera i el pes del món cau sobre les seves espatlles per partida doble: ha de cuidar els seus bessons nounats nascuts per reproducció assistida i donar veu política com a diputada al Congrés.

NOVEL·LA GRÀFICA

Keum Suk Gendry-Kim. Mañana será otro día (Reservoir Books, 2024). Bada i San són una parella que tenen dificultats per concebre un nadó. Inspirat en l’experiència de l’autora, relat dels dilemes del tractament in vitro, de les expectatives i la càrrega psicològica per les dones que no poden ser mares. 

POESIA

Gemma Casamajó i Solé. Com l’oculta flor d’un cactus (Quaderns crema, 2025). La poeta es pregunta per l’origen de la vida de la mà de l’obra de Jane Lazarre. 

TEATRE

Israel Solà. Austràlia (2023). Elena ha rebut una trucada des d'Austràlia on la seva germana Laia li pregunta si li donaria un òvul per poder tenir un fill amb el marit, Andy. Ella no ha trigat dos segons a contestar que sí, i ara, està a punt de creuar mig planeta per sotmetre's al procés d'hormonació i donació.