El català no depèn de tu
La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics revela l’interès dels nouvinguts pel català i el manteniment de la transmissió de pares a fills, però alhora mostra una davallada percentual important i un increment significatiu de la bilingüització. Mentre no arriba la bateria de mesures del Pacte per la Llengua, la implicació del parlant no sembla suficient
Aquesta setmana s’han donat a conèixer finalment les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) corresponents a l’any 2023, que s’esperaven amb candeletes. Publicat cada cinc anys, es tracta de l’estudi més complet sobre la salut del català, tot i que no és l’únic (també tenim els estudis del CEO i baròmetres diversos), i al capdavall la profusió regular de dades transmet la sensació d’una pluja fina persistent, amb canvis de potser no n’hi havia per tant. Ens hem acostumat a tenir la llengua permanentment monitoritzada, com un malalt a l’UCI, però no es proclama mai cap gran incendi, ningú corre a aixoplugar-se en un refugi nuclear. De fet, cada nou informe aconsegueix relativitzar l’aparent mala salut del català.
L’estat de la llengua, en quatre dades
80,4%
Parlen el català. Puja el percentatge de persones que parlen, escriuen i llegeixen el català, tot i que baixa lleugerament el del persones que l’entenen.
99,7%
Nascuts a Catalunya. El coneixement del castellà i del català és pràcticament igual en persones nascudes a Catalunya, tret de l’habilitat d’escriure, en què el català queda per sota.
68.900
Parlants inicials perduts. Respecte del 2003, el català perd parlants com a llengua inicial tant en percentatge com en nombres absoluts, en benefici de la combinació amb el castellà.
38%
De pares a fills. El percentatge de protenitors que parlen només o majoritàtiament en català als fills és superior a l’ús del català amb els pares, que no arriba al 30%. En un 8% de llars on també s’usa el castellà només es parla català als fills.
