El desig erràtic i desbordant de Sylvia Plath
La versió catalana dels ‘Diaris’ no inclou cap nota sobre els criteris de selecció i de vegades resulta desconcertant
La versió catalana dels Diaris de Sylvia Plath, que publica Edicions del Cràter amb traducció de Núria Busquet Molist, té 581 pàgines i abasta nou anys llargs, des del juliol de 1950 fins al novembre de 1959. Es tracta d’una selecció de fragments dels Unabridged Journals, la versió més íntegra i fidel que s’ha editat dels diaris. Publicats el 2000, els Journals són una transcripció literal dels vuit volums que Plath va escriure durant aquests nou anys, entre els disset i els vint-i-set, seguida d’un annex amb quinze fragments dispersos datats entre 1951 i 1962. L’edició catalana respecta aquesta estructura, però no inclou cap nota que expliqui els criteris de selecció o el context en què van veure la llum els diaris originals. Una decisió, imagino, destinada a no condicionar el lector, a deixar que les paraules de Plath s’expliquin per si soles. Però a estones aquest silenci pot resultar desconcertant, tractant-se d’un material que es presenta amb tantes el·lipsis i salts temporals i que ha patit tants cicles de destrucció i censura.
