El geni exòtic de Pere Gimferrer
L’escriptor serà investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria literària i a la destacada contribució als estudis de literatura, art i cinema
La genialitat no té manual d’instruccions, i la de Pere Gimferrer menys que cap altra. La seva ha estat vegetativa i espontània, segregada des de petit, quan veia pel·lícules amb uns ulls al·lucinats i amb tot just 17, 18, 19 anys escrivia articles sobre John Ford o Kurosawa que deixaven amb els ulls estupefactes i igualment al·lucinats persones amb criteri en revistes com Film ideal, mentre els versos se li escapaven de les mans fins a llibres baptismals per a múltiples lectors de poesia, com Arde el mar, primer, o Els miralls, després, ja en català i amb una semblant sumptuositat neobarroca i pirada, el seu erotisme emulsionat i la seva extravagant riquesa de llengua, llengües.
