‘El mal invisible’, avorrits crims en sèrie

Com és possible que amb gent com Lluís Arcarazo, María Jaén, David Verdaguer, Ángela Cervantes o Àlex Brendemühl surti un nyap com El mal invisible. TV3 ha estrenat aquest dilluns els dos primers capítols de la sèrie i no són cap bon auguri. Sense poder descartar que s’hagin fet severes correccions en els sis capítols pendents, ara per ara no va més enllà d’una avorrida correcció. La màxima gosadia de la sèrie és formular una desafortunada metàfora sobre els crims en sèrie i la necessitat de trobar una vacuna per combatre’ls: són com una pandèmia, més concretament com la covid que ens va tenir justificadament tancats a casa més de tres mesos l’any 2020. I és en aquest període on es viuen les principals peripècies, ara per ara, de la sèrie. Fa anys que Susan Sontag es va queixar de la militarització del llenguatge mèdic. Ara ens trobem una adaptació de la terminologia sanitària per guarnir un relat policial. Grinyola.

Seguir leyendo