El Ragon de La Virreina
Una exposició documenta l’efervescència francesa del 1950 a 1975 al voltant de l’arquitectura, l’urbanisme i les arts i el seu encreuament amb el moviment llibertari
Idesprés de Le Corbusier? Una exposició documenta, en aquest cas literalment, l’efervescent moment que es produeix a França vagament entre el 1950 i el 1975, en arquitectura, urbanisme i arts plàstiques. Michel Ragon és l’escriptor, crític d’art i arquitectura i autodidacte al voltant del qual els comissaris, Neus Moyano i Fernando Marzá, han construït el fil argumental. Ragon és un activista cultural que freqüenta una sèrie d’escriptors, artistes, arquitectes i pensadors, com Guy Rottier, Paul Maymont, Walter Jonas, Claude Parent o Yona Friedman, que representen un moment de gran intensitat intel·lectual i generen un moviment al qual no es pot negar l’honestedat i reconeixe’l com l’artífex d’un fructífer encreuament entre el pensament llibertari, l’arquitectura i l’urbanisme. A la mostra de La Virreina es poden seguir els itineraris vitals dels protagonistes i veure com va quallant un pensament anarquista sobre la ciutat i l’arquitectura. Ragon és un formidable vehicle que connecta i fa una feina pol·linitzadora, anant d’una proposta a una altra, reunint autors i idees, textos, obres d’art, d’arquitectura o fantàstics projectes de ciutats, mentre es continua autoeducant... Un exemple del seu paper el podem trobar a la fundació del GIAP, Group International d’Architecture Prospective, el 1965.
