El sud racista dels Estats Units a ‘Aldarulls de juliol’, d’Erskine Caldwell
L’Agulla Daurada enceta la col·lecció Mississipi amb aquesta novel·la que relata el linxament d’un noi negre acusat d’haver violat una noia blanca
El sud dels Estats Units és una geografia literària apassionant: no només designa un territori físic —els setze estats que el componen—, sinó que, sobretot, en refereix un d’imaginari, fundat per les obres de Mark Twain i Kate Chopin a mitjan segle XIX, expandit i modernitzat a les dècades dels vint i els trenta per William Faulkner, Katherine Anne Porter i Thomas Wolfe, entre d’altres, i desplegat, a partir de la Segona Guerra Mundial, per Eudora Welty, Flannery O’Connor i William Styron. Amb totes les seves particularitats i diferències, el sud literari s’ha ofert durant un segle i mig com un espai d’exploració de la veta més conservadora de la cultura nord-americana i de la mena de violències que és capaç de suscitar, ja es pensin aquestes violències en clau pulsional o en el d’un atavisme social i religiós. Potser per això, el sud literari és ple de pogroms, violacions, incestos, homicidis i, en general, de les ambivalències i els estrips que foraden el tel civilitzador que ens protegeix els uns dels altres, ben bé com si els escriptors que se n’ocupen volguessin retornar al magma que amenaça de destruir l’ordre social per recordar-nos, sinistrament, que és d’aquí d’on sorgeix aquest ordre. A la literatura del sud li interessa la part de barbàrie dels documents de cultura.
