Els premis Gaudí ironitzen sobre la seva pròpia gala
El director de la cerimònia fa un esforç per alleugerir l’aspror del gènere
Una gala on es reparteixen 25 premis i dura tres hores és molt difícil de gestionar. La celebració dels Gaudí d’aquest any, la XVII, ha estat la que ha posat més i millor afany per alleugerir aquest tonatge. Daniel Anglès, el director de la festa, va preparar uns quants trucs que van tenir desigual resultat, però que van treure a la gala la falsa solemnitat d’altres anys. El principal argument, al marge dels premis, va ser el mateix concepte de la gala. La tradicional parella de presentadors inicial va ser desallotjada per Pep Ambrós que, amb una samarreta del Sindicat de Llogateres, va prendre el control de la gala que considerava una gran farsa i obligava els assistents a fer de carquinyolis. Va dir que aquesta gala copiada de Hollywood “no ens representa” però, de fet, no en va alterar el desenvolupament. Es va continuar donant premis. Els qui els anunciaven ho feien amb una brevetat admirable i en els que ho rebien ja abundaven més els llargs agraïments multicolors. Si passaven del minut i mig, un bomber els amenaçava, però sense gaire convicció. Al cap d’una estona, Ambrós va abandonar la sala i se’n va anar a buscar altres professionals del cinema, eternament ignorats en aquests palmaresos -des del responsable de càtering als “chispas”- i que sense ells no hi hauria pel·lícula.
