Eren Falles, no carpes
Als centres privats i concertats el suport al castellà ha estat del 64% en primària i del 71% a secundària, llengua de classe
Eren Falles i Mercè Rodoreda va vindre a València. Tenia vint-i-cinc anys i tot la sorprenia: les barraques blanques, l’esclat pictòric de les taronges, les traques lligades del matí a la nit, les teules de color terrós vistes des del Micalet, la primera correguda de bous amb l’espant dels budells del cavall per terra, la cremà de la falla omplint de fum i flames l’última nit de l’hivern. Ho conta en eixa delícia de llibre que Mercè Ibarz ha editat amb l’obra periodística de Rodoreda i que porta un títol ben literari: Avui, que ens són familiars la Browning i els gàngsters (Comanegra). Era l’any 34, quart any de la República, i a Rodoreda la indignava tanta crosta castellanista a la València de l’Alameda, la Glorieta o el Mercado de Flores. “Els señoritos valencians parlen castellà a la primera ocasió i encara que la primera no se’ls presenti…”, consignà.
