Festegem el quadro negre en fons blanc
L’obra de Casimir Malévitx és la revolució permanent, la superació de la tapa blau cel del cel, el zero del sistema de coordenades, el nou crani del segle, el nou sistema de rotació de la vida, la taula neta
Resoltament hem de continuar fent justícia al quadro negre en fons blanc de Casimir Malévitx i reafirmar decidits les coses que se n’han dit, els molts elogis i uns quants insults que ha anat rebent. Aquest quadro negre abstracte radical s’ha vist i es veu com un megàfon, una antena, una plata una mica esquerdada però bona per a l’amanida, no pas un colador sinó un sedàs, el semàfor dels colors, el fill reial que heretarà el tron, el no-res alliberat, el zero de les formes, el ready-made fet exprés, l’últim quadro, el primer quadro, la bandera pirata i la bandera blanca, la negra i la blanca, que són alhora la de la mort amb l’infinit de més enllà de la mort i la de l’anarquia amb la pau de més ençà de la vida. És la revolució, el “tornem a començar”, un cop abolit el món imaginari de les perspectives toca pintar als quadros, no a l’espai enganyós que es fuga rere la tela sinó damunt la tela; s’ha obert la gàbia dels ocells, hem clausurat els zoològics, i la filosofia ha parlat, ho diu el mateix Malévitx: si existís alguna cosa no seria “alguna cosa”.
