Guimerà, el gran constructor d’emocions
A ‘Rosa de Lima i altres proses’ el dramaturg fa servir el motiu de la Setmana Tràgica per explicar un procés de reconeixement i redempció
La relació de Guimerà amb la narrativa fou anecdòtica i circumstancial. A diferència dels seus coetanis modernistes, que trobaren en la prosa un camí fèrtil i suggestiu, Guimerà fou, per sobre de tot, dramaturg. És a través del teatre que es projectà públicament i que assolí una celebritat (aquí i a fora) inaudita. És gràcies al teatre, també, que es configurà la seva imatge i fou reconegut com l’home escardalenc, d’espatlles carregades i aire despistat que es movia entre els carrers de Petritxol i Xuclà del cor de Barcelona, entre un estol d’admiradors que l’aturaven i el saludaven.
