Guimerà: massa soroll per no res?
El passat Any Guimerà ens deixa moltes preguntes sobre la taula respecte al dramaturg català més important de la història: ha servit d’alguna cosa? S’ha fet bé? Per què continua pujant als escenaris? En definitiva: ens l’hem cregut?
Fa poc més d’un any, quan va acabar la roda de premsa de presentació de l’Any Guimerà, al solemne Palau Moja, una dona es va aixecar entre el públic. No era a la taula, amb l’alcalde del Vendrell, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes i el comissari de l’efemèride, Ramon Bacardit, sinó a l’última fila. I es va alçar no per fer una pregunta a les autoritats, sinó per llançar un comentari, un dard, més aviat. L’espontània era ni més ni menys que Anna Rosa Cisquella, productora de Dagoll Dagom, sorpresa que la reposició de Mar i cel no figurés ni al dossier de premsa ni hagués estat objecte de cap esment per part dels promotors de l’Any Guimerà. “M’ha sobtat una mica que no hagueu posat en valor la feina que hem aportat a aquesta figura, a aquest literat, perquè totes les escoles, quan venen a veure Mar i cel, primer llegeixen Guimerà, [...] i nosaltres pensàvem que amb aquesta coincidència tan fantàstica, que nosaltres en fem 50 i és el centenari de la mort de Guimerà... però hem quedat una mica submergits”, va dir Cisquella.
