Intel·lectuals, savis i xerraires
El seu paper ha estat devorat per corrents generats per xerraires, mentiders, cantamanyanes, místics de segon origen, pòtols inconformistes sense cap idea sòlida, falsos amics o declarats enemics de la democràcia, i més col·lectius
Com vam comentar en un o altre article precedent, la figura de l’intel·lectual està desapareixent del món, almenys del que coneixem de més a la vora. És una figura que no va començar, com se sol pensar, amb la persona d’Émile Zola —que va publicar a L’Aurore una carta adreçada al president de la República francesa arran de l’afer Dreyfus, en defensa de la seva innocència—, sinó segles enrere, potser al temps de l’Humanisme —Erasme i von Hutten en serien exemples, Luter també—, i que va conèixer una manifesta florida a final del segle XVII i a tot el XVIII: Hobbes, Spinoza, Bayle, Hume, Rousseau o Voltaire, i tota una colla, van actuar com a veritables intel·lectuals als seus països. I això, què volia dir?
