Joan Maragall, cos i ànima del primer intel·lectual modern
Els tres volums, que inclouen articles i altres textos en prosa, culminen un dels més grans esforços filològics recents: l’edició crítica de les obres completes
L’escena no és gaire coneguda. El 20 de desembre de 1911 mor Joan Maragall. Tenia cinquanta-un anys i feia poques setmanes que estava malalt, que agonitzava. Aquella mateixa tarda s’instal·la la capella ardent a la seva torre de Sant Gervasi. Entre la corrua de gent benpensant que vetlla la despulla, hi ha un jove inquiet, filòsof precoç i periodista brillant: és Eugeni d’Ors. En una breu interrupció, Ors abandona el dormitori familiar, s’allunya del cos del poeta, majestuosament estirat entre els ciris, i trenca tota convenció social. Perd el seu desitjat torn per anar a asseure’s en una tauleta en una cambra contigua, plena de llibres. Obre un paquet de papers i es posa febrosament a treballar. Amb tota solemnitat, reconeixent la transcendència simbòlica, secreta i íntima del moment, Ors es disposa a corregir les proves d’impremta de La Ben Plantada amb Maragall de cos present.
