La cultura subvencionada s’ha tornat massa ‘woke’?
Qualsevol creador que vulgui rebre diners per fer realitat la seva idea ha de passar per alguna mena de concurs, però hi ha artistes que consideren que la intervenció política xoca amb el valor contestatari o amb la coherència interna de l’obra
Al primer capítol d’Autodefensa, el personatge interpretat per Berta Prieto fa una palla a un noi que es mor de por que el cancel·li. Resulta que la nit anterior van estar a punt de follar, però ella se’n va desdir a mitges, i ell ha vingut a veure-la molt preocupat per si l’havia incomodat i, sobretot, per si el denunciarà a les xarxes per ser un bavós. Ella el tranquil·litza perquè no va passar res, i troba tan patètica la sobrepreocupació del noi que l’acaba masturbant per compassió. Aquesta manipulació de penis és fàcil de comparar amb la d’una altra sèrie femenina, generacional i refinada: en un episodi llegendari de Girls, el personatge interpretat per Lena Dunham va a veure un escriptor famós que l’ha citada per defensar-se de les acusacions de ser un bavós que ella ha atiat a internet. Aquí la situació és molt més ambigua: inicialment, ell fa un argument a favor de les zones grises i contra la caça de bruixes que ella acaba comprant, fins que, un cop desinflat el zel justicier, el senyor li posa el penis a la mà per ridiculitzar la confiança d’ella. A Girls, l’episodi acaba amb un pla metafòric de denúncia seriosa que mostra desenes de noies entrant a la porta de l’escriptor després que la Hannah en surti. A Autodefensa, el noi marxa i ella ho comenta amb una amiga mentre se’n foten “li he fet la palla per calmar-lo, com un animaló, com una histèrica del segle XIX”. Entre el 2017 de Girls i el 2022 d’Autodefensa han canviat algunes coses.
