La llengua com a possibilitat de rescat a ‘Edèn’, de la islandesa Auður Ava Ólafsdóttir
L’autora converteix l’islandès no només en una metàfora de les moltes altres desaparicions, sinó en el símptoma i, fins i tot, en la causa de totes elles
Pel camí de tornada em ve al cap una notícia que vaig llegir fa poc sobre un informe del Fons Monetari Internacional segons el qual, si calgués triar entre dues opcions per reduir l’escalfament global, seria millor salvar les balenes que plantar arbres. Perquè cada balena absorbeix al llarg de la vida tant diòxid de carboni com dos mil bedolls junts”. Però, pensa la protagonista d’Edèn, la novel·la de l’escriptora islandesa Auður Ava Ólafsdóttir, el millor “seria fer totes dues coses: salvar les balenes i plantar arbres”. Edèn és una novel·la sobre la pèrdua, però també sobre el desig de salvar allò que està a punt de perdre’s, a punt de desaparèixer. I no s’ha d’entendre aquí la pèrdua com una experiència exclusivament personal o íntima, perquè l’autora ens parla de la desaparició com a experiència col·lectiva, perquè allò que es perd ens pertany a tots: els arbres per culpa de la desforestació, l’aigua objecte d’especulació, els veïns que abandonen el poble i es traslladen a la ciutat, les balenes que apareixen sense vida a la costa, l’islandès, la llengua que cada cop es parla menys i les seves paraules, que deixen de ser utilitzades.
