L’‘Orestea’, d’Èsquil: Ciments de la tragèdia
Al costat de l’extraordinària ‘Ilíada’ que va traduir Pau Sabaté, aquesta ‘Orestea’ dignifica el panorama editorial
Si algú de nosaltres té un pare, o una àvia, o un rebesavi, autors d’un assassinat dins de l’oikos, el casal familiar, no ens en fem responsables ni davant de la llei ni davant de Déu, que també és llei. Però a la Grècia del segle V, segons el llegendari mitològic, qualsevol membre d’una família que havia heretat una circumstància com la que hem dit es trobava obligat a purgar els crims comesos pels avantpassats i, si hi era manat, a venjar-los. Avui, com ahir, això resultaria un llast en qualsevol vida i qualsevol societat no fabulosa, però segons la mitologia grega, la lex talionis importada d’Orient era el pa de cada dia.
