Núria Perpinyà revisita l’'Odissea’ amb una peculiar i enginyosa variant de l’epopeia homèrica
‘El cos invisible’ proposa una aventura fantàstica a l’interior d’un cos protagonitzada per una molècula
L’any 2008, Núria Perpinyà va publicar Las criptas de la crítica, vint interpretacions de l’Odissea segons altres tants models de crítica literària. Els continguts s’ordenaven per blocs, i es visitava l’obra d’Homer centrant-se en la figura del seu creador, o s’estudiava la influència de la societat, o s’ocupava del text i la seva història, o se n’investigava la forma, o es girava al voltant de l’estètica de la recepció, o es fixava en les reinterpretacions de l’obra. Ara, amb la seva vuitena novel·la, El cos invisible, Perpinyà torna a l’Odissea amb un nou model de crítica que podria anomenar-se crítica-ficció —o potser crítica creativa, o admiració crítica— perquè el que hi llegim és una peculiar i enginyosa variant de l’epopeia homèrica: de sobte, les peripècies marítimes d’Ulisses al llarg de vint anys es converteixen en una meteòrica aventura fantàstica a l’interior d’un cos protagonitzada per una molècula, de nom Ubis, que transmet energia a tot l’organisme. Com en aquell conte de l’escriptor cubà Calvert Casey, ‘Piazza Margana’, on un protagonista sotmès a una crisi sentimental penetra en el cos del seu amant com una partícula capaç de córrer per les seves venes o instal·lar-se a les seves retines, l’Ubis també emprèn un viatge per tots els racons de l’anatomia humana —un paradís dolorós— mentre esquiva les sorpreses i els perills del metabolisme i experimenta els plaers que l’atzar li ofereix, talment com un nou Ulisses, que, en paraules de Perpinyà a l’assaig citat abans, va ser “el primer marinero que tiene un amor en cada puerto, el primer Don Juan, el primer turista sexual que satisface sus deseos exóticos en tierras exóticas”.
