On són els esclaus?
L’exposició del Museu Marítim de Barcelona convida a mirar més enllà de les façanes modernistes i de les havaneres quan parla dels llegats de l’esclavitud a Catalunya. Àfrica i Amèrica també formen part de la pròpia herència
Elaborar una memòria colonial de Catalunya és una tasca difícil. Tant l’activisme antiracista com l’acadèmia ja fa temps que exploren críticament el passat colonial català, però tan bon punt la conversa arriba al gran públic, els contorns d’allò que cal tractar es desdibuixen. L’exemple més patent d’aquest fenomen és el documental de TV3 Negrers: la Catalunya esclavista (2022). Eslògans condemnatoris i escenes dramatitzades se succeeixen sense cap voluntat d’explicar res més que el que ja se sabia: que l’esclavitud està malament, que és horrible, i que els catalans hi van participar. Naturalment, situar el llegat esclavista català al centre del debat públic és positiu. Cada cop és més difícil refugiar-se en la ignorància per obviar uns lligams incòmodes que embruten la narrativa de la Catalunya moderna i liberal que s’industrialitzava únicament gràcies a l’explotació obrera i l’emprenedoria burgesa. Però amb els elements que aporta el documental, el debat serà curt i el rendiment, magre.
La infàmia. La participació catalana en l’esclavatge colonial. Museu Marítim de Barcelona. Fins al 5 d’octubre de 2025
