‘Poder i llibertat’, de Josep Ramoneda: El present ocult del nou feixisme
L’autor defensa que la revitalització democràtica davant del panorama distòpic actual passa per la presa de consciència crítica de les humanitats
El 15 de setembre de 2008, a les 7 del matí, Lehman Brothers va fer fallida. Les fotografies dels oficinistes d’aquesta companyia de serveis financers carregant caixes de cartró pels carrers de la City o de Manhattan són la icona amable i realista de la crisi originada per la bombolla hipotecària. A milers i milers de persones que no tenien ingressos suficients se’ls concediren hipoteques per adquirir habitatges en un mercat de preus desbocats. Durant lustres aquesta bombolla s’havia anat inflant més i més, perquè les empreses que havien concedit les hipoteques difícilment retornables les van revendre a bancs d’inversió. Aquests bancs, per blindar una adquisició arriscada, van inventar productes tòxics que circulaven sense gaire control pel mercat secundari i es creaven assegurances per minimitzar els riscos. I va passar allò que havia de passar. La bombolla va començar a esquitxar merda quan els qui no podien pagar van deixar d’ingressar la quota de la hipoteca. Els desnonaments van ser la icona sòrdida i hiperrealista d’una societat que s’esqueixava. Semblava una distopia, però no ho era.
