Rachel Cusk: “El Jo està culturalment acabat”
La novel·la ‘Desfilada’ defuig les estructures narratives i reflexiona sobre l’art i la tensió entre vocació i biologia a partir de les vides de sis artistes de nom G
Rachel Cusk ja no creu en la narrativa. La seva darrera novel·la, Desfilada (Les Hores), defuig qualsevol estructura que la pugui identificar com a tal. Hi ha una narradora que es trasllada a una ciutat europea i reflexiona sobre obres d’art; hi ha les vides de sis artistes de nom G; hi ha un atac aleatori pel carrer, un suïcidi en un museu, una mare que mor. De fons bateguen els temes cuskians per excel·lència, com la tensió entre vocació i biologia o la violència latent en els matrimonis de mitjana edat. D’alguna manera, el llibre catalitza totes les qüestions que obsessionen l’escriptora britànica —nascuda al Canadà el 1967— i que ja ha tractat en les seves onze novel·les anteriors i en tres llibres de no-ficció. Tinc mitja hora amb ella a les oficines d’Asteroide, l’editorial que publica la novel·la en castellà. Em diuen que s’ha posat ferma amb els tempos perquè no li agrada fer entrevistes, cosa que intensifica la seva aura intimidant, però quan m’hi assec al davant i engego la gravadora es presta a la conversa amb generositat.
