Un ‘Romeu i Julieta’ sense Romeu ni Julieta

Seguir l’agenda de Marcos Morau no és feina fàcil. El coreògraf d’Ontinyent passa bona part de l’any dirigint per Europa, estrenant espectacles a Alemanya, Suïssa o els Països Baixos. Per aquest motiu no podíem desaprofitar la invitació de l’òpera de Gant, quan la institució belga va contactar amb aquest diari per assistir a l’estrena de Romeo + Julia. Estem parlant del famós ballet de Prokófiev sobre els amants de Verona, passat per la mirada de Marcos Morau. Hi havia expectació en l’ambient, i els respectables espectadors belgues superaven els nervis prenent una copa de cava en una sala una mica atrotinada (el teatre tancarà aviat per a una reforma integral). Morau no va decebre. El concepte wagnerià de Gesamtkunstwerk (obra d’art total) és el més indicat per parlar de les creacions del valencià. Més enllà de la dansa, més enllà del teatre… Morau fa una altra cosa. Mentre els teatres europeus no el contracten per dirigir òperes (és qüestió de temps), el coreògraf va sumant muntatges al seu corpus artístic. Tot forma part d’una gran obra, i resulta emocionant trobar, a Romeo + Julia, ecos d’Opening night o d’Afanador. Moviments, imatges, reverberacions estètiques que, lluny de l’autohomenatge o la repetició, completen una trajectòria sòlida, compacta i molt coherent.

Seguir leyendo