Viatge als soterranis de l’arquitectura
L’Arxiu Històric del COAC, considerat un dels millors d’Europa, custodia dos milions de documents del patrimoni arquitectònic català, però pateix un problema crònic de falta d’espai
Durant més de mig segle de trajectòria professional, MBM Arquitectes, el despatx d’arquitectura i urbanisme que van fundar Josep Martorell i Oriol Bohigas el 1951, va signar uns 1.200 projectes, entre ells obres tan emblemàtiques com el pla d’obertura de Barcelona al mar, la Vila Olímpica i l’edifici del Disseny Hub. Quan van plegar, van donar el seu arxiu al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), una pràctica habitual entre els professionals de l’arquitectura catalana. Han calgut tres persones treballant a jornada completa durant un any sencer per digitalitzar ben just la meitat d’aquest arxiu. Ho explica l’arxiver Andreu Carrascal, l’home que coneix més bé que ningú les entranyes d’un arxiu que es va fundar oficialment el 1969 gràcies a una comissió de cultura que va engegar el mateix Bohigas. Ara és considerat el millor d’Espanya i un dels millors d’Europa.
A la recerca de l’edifici ideal
La Biennal Manifesta de Barcelona va posar sota l’escrutini popular les Tres Xemeneies, la Casa Gomis i l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, un edifici protegit, premi FAD 1961 i icona de l’arquitectura moderna. A finals d’octubre, com a cloenda, es va organitzar la jornada Imagining Futures: What’s next?, en què diferents grups de treball havien de discutir sobre el futur d’aquests equipaments. En aquella pluja d’idees, l’arquitecta Gemma Ferré va proposar que l’antiga seu de l’editorial acollís l’Arxiu Històric del COAC. “Tenim un greu problema d’espai i els soterranis d’aquest edifici ens el resol, perquè necessitem molts metres quadrats. A més, allà ja hi ha un espai expositiu i també pot albergar unes oficines i una sala de consulta, que és el que necessita un arxiu. És el lloc ideal”, insisteix. “De moment, aquest edifici acull l’oficina tècnica que està treballant en el programa de la capitalitat mundial de Barcelona. I durant el 2026 també hi passaran coses perquè volem que es converteixi en un espai de referència”, avança Maria Buhigas, l’arquitecta en cap de l’Ajuntament, propietari de l’edifici des del 2021. “Som conscients de la falta d’espai de l’arxiu del COAC i ho treballarem a partir del 2026”, conclou.
