Vida i mort en blanc i negre en les exposicions de Lee Miller i Ramon Masats
Les cròniques de guerra de Lee Miller a FotoNostrum se solapen amb la quotidianitat humanista de Ramon Masats a Foto Colectania. Dues mirades complementàries, plenes d’empatia i silenci
Un nens somrients s’amunteguen sobre un cotxe mig cremat. El vehicle, encallat sobre una vorera, fa el paper de parc infantil. És una imatge tan potent que no la pots buscar, només te la pots trobar. La va enquadrar la fotògrafa nord-americana Lee Miller (1907-1977) a prop de la catedral de Notre-Dame de París, l’agost de 1944. Aquells nens feliços jugant sobre un cotxe militar eren una metàfora per explicar que París havia estat alliberada. Els nazis fugien i l’esperança tornava al cor de la Vella Europa. Quan Miller va captar aquest instant, el barceloní Ramon Masats (1931-2024) només tenia tretze anys. Encara no sabia que seria fotògraf, però si hagués estat coetani de Miller i hagués viscut en una ciutat traumatitzada, potser també hauria trobat aquesta imatge. És una escena que desprèn humanitat, crua i íntima a la vegada. I, malgrat els crits d’alegria dels nens, també hi ha un silenci ensordidor. Darrere els seus cossos es dibuixa una barricada, testimoni d’una batalla guanyada en una guerra inconclusa.
Ramon Masats. El fotògraf silenciós. Fins al 25 de maig a Foto Colectania
Lee Miller. Cròniques de guerra. Fins al 20 de març a FotoNostrum.
